Accés a la Universitat: una autopista menys

Boro Miralles. Els Verds de Mallorca.

Dtor general de Mobilitat i Educació Ambiental. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.
Maig 2000

En els primers moments del Govern del Pacte de Progrés, en els quals alguna dosi de desconcert era inevitable, es va acceptar una espècie de pacte salomònic respecte a la carretera de la UIB que va provocar, d’una banda, una allau d’al·legacions i, d’una altra, un fregament de mans de les persones partidàries de les autopistes; ja que, en definitiva, era un nou projecte d’autopista, encara que inicialment només es construís completa entre la via de cintura i la rotonda del Camí dels Reis. D’aquí fins a la Universitat es construiria, de moment, la  primera fase de les dues que recull el projecte final. Aquella situació s’havia precipitat pels compromisos adquirits amb el desgraciat Conveni de carreteres amb Madrid i per la rapidesa a escometre el projecte, i cap de les parts implicades no n’estava contenta.

L’embús que es formaria en reduir-se la secció de quatre carrils a dos, només passar la rotonda del Camí dels Reis, donaria totes les justificacions possibles a les persones usuàries per exigir la construcció de la segona calçada amb dos carrils més, i als competents enginyers o enginyeres de la dreta conservadora per reclamar una vegada més la recuperació del “seu” projecte, l’autopista de la Universitat, és a dir, el primer tram de l’autopista de Valldemossa, amb totes les especulacions que es deriven d’aquest fet, incloses les urbanístiques.

Davant aquesta demolidora perspectiva, es van encarregar estudis independents a la tendència dominant al Departament de Carreteres, excessivament modelat per setze anys de foment de vies de gran capacitat per la política viària del PP, que han ofert una solució alternativa d’acord amb l’actual política de transports del Govern del Pacte de Progrés: assegurar una circulació segura i fluïda, però no ràpida, i reduir al mínim el consum del territori i l’impacte ambiental per contaminació atmosfèrica, acústica, lumínica, pèrdua d’intimitat i de seguretat que genera el condicionament d’una obra viària.

Tècnicament, el projecte actual d’accés  a la Universitat és una via periurbana de poc més de 14 m d’amplada, amb rotondes aproximadament cada quilòmetre que dissuadeixen de la velocitat excessiva i permeabilitzen les entrades transversals, que evita fer un xap sec longitudinal sobre el paisatge. El projecte dissenya el viari amb la perspectiva de reconstruir la trama territorial amb massa vegetal autòctona al llarg del recorregut i potenciar la comunicació transversal, no únicament la direcció dominant pels fluxos de trànsit, per evitar l’efecte barrera tant per als veïns i les veïnes com per a la fauna i la flora. La velocitat entre Palma i la Universitat podrà ser d’entre 70 i 80 km/h a les rectes i de 40 km/h a les rotondes. La via ha estat dissenyada amb tots els elements –amplària de carrils, mitjanes, laterals, interseccions, etc.- segons els principis del traffic calming o pacificació del trànsit que s’imposen als països de la Unió Europea en el tractament de vies periurbanes de curta distància. La via compta també amb criteris de funcionalitat multimodal, tant per afavorir el transport col·lectiu com per incloure un vial no motoritzat per a ciclistes, vianants i persones discapacitades, separat del dels vehicles a motor i amb totals condicions de seguretat i continuïtat des de l’hipermercat de la via de cintura fins al campus universitari, reivindicació històrica dels grups d’estudiants que no podem ni volem ignorar.

Així mateix, s’ha d’evitar introduir qualsevol factor aliè al nou projecte         - com la supressió de rotondes per passos a diferent nivell, seccions de carrils i vorals propis d’autovies, etc. -,  ja que trasbalsaria completament la coherència del disseny i les condicions de seguretat i funcionalitat de la via.

No obstant això, en cap moment l’acceptació d’aquest projecte comporta oblidar-se del transport públic. Quan es faci la urgent i necessària renovació de la flota d’autobusos de la EMT, i aquest projecte estigui executat, serà el moment d’asseure’s a parlar amb l’Ajuntament de Palma, la UIB i el Govern per potenciar i optimitzar el transport públic per carretera. A més, ara mateix es redacta per part del SFM un estudi d’alternatives de viabilitat, traçat i impactes ambientals per establir un enllaç fix Palma-Universitat amb tren o tramvia. Estarà llest el primer trimestre de 2001, i per part de les persones responsables de la política de transports d’aquest Govern no s’ha encomanat per deixar-lo morir en un calaix, sinó per dur-lo a la pràctica, amb totes les possibilitats temporals i financeres que tindrem al nostre abast, sense oblidar el fet de veure’ns amb la soga al coll que ens ha posat Fomento del Govern central, Cascos al front, amb la connivència i complicitat de Matas, el ministre que deixa de ser ministre d’un estat per establir de facto un govern paral·lel i il·legítim a les illes Balears, i del seu representant local, González Ortea, que s’adjudica el dret de jutjar consellers del Pacte de Progrés sense revisar les nefastes actuacions del seu currículum politicoprofessional com a màxim responsable de la política de carreteres del Partit Popular fins fa un any i mig.

En la planificació per assolir una major i millor accessibilitat multimodal, en igualtat de condicions per a tothom – persones usuàries del transport públic, no motoritzades o que fan ús de vehicles privats -, no deixam de banda l’opció del transport col·lectiu com a forma de mobilitat barata, eficient, segura, ecològicament respectuosa i socialment equitativa. 

Tanmateix, és del tot urgent reconèixer que el model territorial condiciona sempre i de forma decisiva la mobilitat, els problemes essencials de la qual no es poden solucionar únicament amb actuacions des del camp del transport i la proliferació continuada de carreteres cada vegada amb més capacitat, per la qual cosa, s’han d’escometre estratègies d’acció de molta més envergadura i de fons per posar-nos d’acord sobre si el viari de la UIB, presentat públicament la setmana passada, és carn o peix. Tal i com estan les coses, millor tothom vegetarià.